Ahir, a l'Archivio degli Affari Esteri, grans troballes documentals. Els anys i l'experiència als arxius van afinant l'olfacte i un ja comença a buscar en fons i capses que res sembla que tinguin a veure amb l'objecte de la investigació en curs. Bé, parlo d'un curiós telegrama enviat des de Roma a diferents ambaixades italianes del 7-IX-1937 en el que es deia que la "Marina catalana", entenguis alguns vaixells en possessió de la Generalitat, tenia diferents embarcacions de fabricació italiana amb les que pretenia atacar objectius francesos i britànics al Mediterrani per a provocar una conflagració europea. Certament, si això s'hagués arribat a produir, tot podria haver canviat. Disparant algun vaixell de la Royal Navy la sort de la Guerra Civil, de la II Guerra Mundial, etc., podria haver canviat. Ja se sap, la vida són aquells petits moments en que es decideix fer una cosa i no una d'altre. En aquest cas, sembla que no vam atacar ningú. No sé si dir que "llàstima", tampoc sé com haguèssim acabat. Tot i molt pitjor que amb el règim franquista no ho crec, sincerament. Però també s'ha de tenir la certitud que sempre hi ha quelcom de pitjor. Quina vida més "rompipalle", no?
Per aquí, sembla que allà no (grans conceptes aquests d'aquí i allà i més enllà), el debat està ara fixat en els Minarets de les mesquites "svizzere". El refèrendum suís que ha acabat amb la prohibició de construir minarets (que per cert no serveixen per cridar a l'oració) ha aconseguit prendre una mica de quota de pantalla a Silvio. Ja s'insinua que Berlusconi contratacarà amb alguna actuació espectacular... Che spettacolo!!! I per no dir res de la neta de Mussolini i els seus afers... La vida d'un individu, d'un país o d'un planeta pot canviar en un segon, com a la Catalunya del 1937 un torpede, una mina o uns trets podrien haver-nos portat a ser una altra cosa. En canvi al "Belpaese" tot canvia perquè res canvii, o més ben dit, res canvia perquè tot restà petrificat. Això sí, "congratulazioni", aquí ja som "all digital". El cul del món i amb debats increibles, però en format digital. Ai, mamma mia!!!
